El novembre passat es va celebrar el DPA Fòrum de Barcelona. Aquest fòrum se celebra en diferents ciutats del territori espanyol i té com a objectiu debatre sobre la innovació en arquitectura. En la conferència inaugural, l'arquitecte José Luis Soler va obrir el Fòrum parlant d'innovació en l'arquitectura en relació amb el canvi climàtic.

El fòrum de la Innovació en l'Arquitectura, Construcció i Rehabilitació, el DPA Fòrum, és un punt de reunió anual on el sector pot trobar, de manera pràctica i senzilla, solucions tècniques i idees innovadores per a aplicar als projectes reals de la seva activitat diària. Centra els seus continguts fonamentalment en les noves solucions que la innovació tecnològica ofereix per als reptes i problemes de l'edificació. Els ponents presenten diversos projectes, exposant els reptes plantejats i les solucions aplicades.

En l'edició de Barcelona, celebrada el novembre passat, la conferència inaugural va córrer a càrrec de l'arquitecte José Luis Soler. En ella va parlar de les innovacions en arquitectura en relació amb el canvi climàtic, una visió científica sobre el canvi climàtic que inclou innovacions en relació amb la sostenibilitat.


Soler proposa el compromís d'afrontar el canvi climàtic basant les accions en el coneixement científic i a partir de la idea de l'urbanisme ecosistèmic, que considera a la ciutat com un ecosistema.

L'Urbanisme Ecosistèmic es basa en dos instruments principals per a ordenar el territori: la superilla i l'urbanisme en tres nivells.

El primer, la superilla, és una nova cèl·lula urbana a l'interior de la qual s'engloben diverses illes, quedant alliberada de vehicles de pas i del transport públic. El segon, l'urbanisme en tres nivells (altura, superfície i subterrani), projecta tres plans amb el mateix detall i la mateixa escala que els urbanistes projecten en el pla urbanístic en superfície.

Altres intervencions que proposa Soler són sobre la qualitat de vida i l'eficiència en espais urbans de proximitat. Es pretén desenvolupar una arquitectura basada en la sostenibilitat i l'optimització dels recursos propis i dels sistemes urbans i ambientals. Una d'aquestes solucions són les anomenades mesures passives, que no depenen de la tecnologia, sinó en pensar abans de construir. Mesures que aïllin l'interior de l'exterior i permetin reduir la freqüència de climatització mitjançant màquines i usar la vegetació o aprofitar el vent com a regulador de la temperatura.