El preu mitjà de l'habitatge a Espanya s'incrementa un 3% interanual, arribant fins als 1.350 € / m2, sols 1 € més que en el primer trimestre de l'any. Entre les grans ciutats, el fre és notori a Barcelona, ​​on, després d'anys de pujades significatives, l'habitatge és només un 1,6% més cara que fa 12 mesos.

El passat mes de juliol Tinsa IMIE va publicar l'Índex de Preus d'Habitatge (IPV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre el preu de l'habitatge. Aquestes dades, comparades amb les de l'exercici anterior, ens donen una lectura sobre l'evolució de l'habitatge durant aquest període de l'any.
Efectivament, l'estudi confirma que es consolida i generalitza la moderació en l'encariment de l'habitatge acabat, tant nou com usat. En el conjunt del país, l'habitatge s'ha revaloritzat, de mitjana, un 12% des del mínim que va aconseguir en la crisi. Aquest és l'onzè trimestre de pujada consecutiva, pujada més moderada que la de l'any anterior.
Rafael Gil, director del Servei d'Estudis de Caixa observa " símptomes d'estabilització tant en preu com en demanda, després de diversos anys de recuperació sostinguda. Les ciutats de Madrid i Barcelona, ​​que han protagonitzat forts i continuades pujades en els últims anys, disminueixen la seva tendència alcista ".
Així i tot la Comunitat de Madrid lidera aquest augment amb un 10,8%, seguida per la Comunitat Valenciana (7,8%), que destaca per tenir un mercat de compravenda molt actiu, Astúries (7,4%), Castella i Lleó (7,4%) i Aragó (7,3%).
la Comunitat de Madrid continua sent, també, la regió més cara d'Espanya (2.306 € / m2), seguida de les Balears (2.145 € / m2) i Euskadi (2.026 € / m2). És per això pel que una de les principals queixes dels espanyols sigui l'accés a l'habitatge. Per contra, les comunitats que menys paguen de mitjana per un habitatge són Extremadura (769 € / m2), Castella-La Manxa (790 € / m2) i la Rioja (895 € / m2).
Hi ha molts factors que determinen la pujada o baixada dels preus de l'habitatge; variables com la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), la reforma de la llei hipotecària o les eleccions municipals, tenen impacte en la política de l'habitatge de les administracions públiques.
L'estudi destaca finalment que els ciutadans destinen, de mitjana, el 17,2% dels seus ingressos familiars bruts a afrontar el primer any d'hipoteca i que aquesta és, de mitjana, al voltant de 121.737 € amb un pagament mitjà mensual de 564 €.