Les companyies aposten per la subcontractació d'altres empreses per focalitzar els seus esforços i recursos a la seva activitat principal. Encara que és una pràctica habitual en el sector de la construcció, recentment s'ha obert un debat sobre la seva idoneïtat. Aquesta subcontracta ha de complir els requisits estipulats per la llei, tot i que el límit es desdibuixa amb facilitat.

Les empreses aposten per l'externalització d'alguns serveis per obtenir un major rendiment de la seva activitat principal. La planificació de les formacions internes, la gestió de les nòmines o la selecció del personal, són alguns exemples. En el sector de la construcció aquesta metodologia s'ha utilitzat al llarg dels anys, ja que les funcions del sector són molt àmplies i és complicat que una única empresa les pugui abastar totes. L'outsourcing de serveis no és una pràctica que hagi sorgit en els darrers anys, però sí que s'ha augmentat exponencialment el seu ús.

La realitat és que sectors com la informàtica, la neteja, la seguretat o la construcció són els que més recorren a aquestes pràctiques. La descentralització de les funcions ha impulsat la creació de moltes empreses dedicades exclusivament a aquestes tasques específiques. En el sector de la construcció, per exemple, es requereix maquinària pesant per algunes edificacions i les empreses que no disposen d'elles opten per la subcontractació.

Recorre a la subcontractació és una bona opció per cobrir necessitats esporàdiques que sorgeixen als clients, per a les quals normalment es requereix d'un gran expertise, de materials concrets o de permisos especials.

El problema sorgeix quan una empresa realitza molts subcontractes, ja que queda patent que no disposa dels recursos suficients o necessaris per executar l'activitat a la qual es dedica. A Espanya, cada Comunitat Autònoma té una normativa específica, que determina el percentatge de l'activitat d'una empresa que es pot descentralitzar.

Les empreses subcontractades estan obligades a complir els requisits especificats a l’artícle 43.2 de l’Estatut dels Treballadors. Han de disposar d’una organització pròpia i estable, una activitat específica, mitjans necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i exercir les seves funcions inherents a la seva condició d’empresa. Amb això es pretén aconseguir que totes les companyies, contractistes i subcontractistes, disposin d’una estructura empresarial real.

A les empreses contractades no se'ls cedeix el personal, sinó que es posen a disposició els coneixements i habilitats de l'empresa contractada, i aquesta és la responsable de tot el que té a veure amb el treballador. Si el que realment necessita una empresa és més mà d'obra, sense noves capacitats, ha de recórrer a una empresa de treball temporal degudament acreditada a efectes legals.

Tant les empreses contractistes com les contractades han de complir amb el reglament, ja que en cas contrari poden ser sancionades. En relació amb els treballadors, aquelles persones que hagin estat cedides il·legalment hauran d'escollir entre una de les dues empreses i se'ls formalitzarà un contracte com a fix, a més a més se li igualarà el salari al d'algú de la plantilla de la mateixa categoria.

Aquesta normativa pretén erradicar la creació d'empreses fantasma, una pràctica habitual en el sector de la construcció, i que els empresaris compleixin amb les obligacions inherents a la posició de superioritat, a més d'evitar deixar als treballadors sense garanties.

#Subcontrataciò #legalitat #ComeDiBuild #eDiversaGroup