La pandèmia del COVID19 ha canviat molts dels nostres hàbits i prioritats, entre elles, el model d'habitatge que tenim i la forma en la qual l'habitem. La resiliència, terme usat en moltes disciplines, també troba la seva pròpia definició en l'habitatge. Segons els experts, anem cap a un model d'habitatge més resilient, ecològica i comunitària.

El terme resiliència, la capacitat de sobreposar-se a situacions traumàtiques, s'ha començat a usar també en els sectors de l'urbanisme, l'arquitectura i l'habitatge. Quan parlem de la resiliència dels habitatges ens estem referint a la capacitat d'adoptar uns certs canvis estructurals per a fer front a les noves adversitats que apareixeran en l'era post COVID19. La resiliència post COVID19 també implica compartir i ampliar la comunitat per a crear entre tots una nova manera de viure més col·laborativa i ecològica. És el que s'ha definit com a habitatge col·laboratiu o cohousing ecològic.
El model actual d'habitatge, un model completament individualitzat i sense tenir en compte l'impacte mediambiental, és molt menys resilient que aquest nou model que proposen cooperatives d'habitatges com La Borda, Trabensol o Entrepatios.
La proposta dels habitatges resilients es basa en dos principis bàsics: (1) són edificis de propietat col·lectiva, en els quals es fa front a crèdits col·lectius i també, (2) són una clara aposta per l'arquitectura ecològica. S'utilitzen materials ecològics, amb construccions de fusta, sense emissions de CO₂ o amb sistemes de reciclatge d'aigua. Aquestes estratègies segueixen l'estàndard de construcció passivhaus.
Aquest tipus de construccions permet ser resilient enfront d'episodis similars al del Coronavirus, a noves crisis econòmiques o a desastres ecològics.
La proposta d'un nou model d'habitatge no sols planteja la resiliència als edificis, sinó que també es planteja en les relacions entre persones, ja que el model té un fort caràcter social. La col·laboració entre els veïns de l'habitatge comunitari també és una forma de resiliència enfront de les adversitats. Segons l'OMS, la solitud és l'epidèmia del segle XXI i el coliving és una bona manera de combatre-la. Un exemple d'això és l'edifici Intergeneracional de la Plaça Amèrica d'Alacant, on conviuen joves de 20 anys amb persones majors de 70 anys.
En l'actualitat, el model de coliving no és majoritari en la nostra societat, però la capacitat que té aquest model de resistir les condicions adverses que es poden presentar per a la societat fa que sigui un model a tenir molt en compte en el futur.