La relació entre la qualitat de l'aire interior (CAI) de les llars i el seu impacte en la salut dels ocupants és un tema de preocupació recurrent dels experts en la matèria, però l'arribada de la Covid-19 la va convertir en una prioritat per al sector de l'habitatge.

El paràmetre principal per a calcular la CAI són les taxes de concentració de CO₂, que no han de superar 900 ppm (parts per milió), com estableix la normativa. Els experts creuen que les concentracions de diòxid de carboni per sobre de 1000 ppm són perjudicials per a la salut, nocives des de les 2500 ppm i greus a partir de 5000 ppm.

Recentment, el Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya (CGATE) ha realitzat una recerca pionera per a valorar l'acumulació de CO₂ a l'interior dels habitatges espanyols. D'acord amb el “Estudi sobre la qualitat de l'aire interior en els habitatges", la concentració de diòxid de carboni en la majoria de les llars supera els límits marcats.

L'estudi es va dur a terme a 31 llars, situats en diferents regions del territori nacional, durant 9 dies ininterrompudament. Els mesuraments van confirmar que en el 58% dels salons la concentració de CO₂ és superior a les 900 ppm, és a dir, poc saludables per als seus habitants. Encara que aquesta no és la pitjor estança de les cases. El 71% de les habitacions superen el límit, i si la porta està tancada el percentatge augmenta fins al 100%.

El tipus de finestres dels habitatges influeix en la qualitat de l'aire interior. Paradoxalment, les cases amb finestres de millor qualitat són les que tenen les concentracions més altes de diòxid de carboni. Les llars amb finestres hermètiques en un 81% dels dormitoris i en un 75% dels salons superen les 900 ppm. Els domicilis que no disposen d'aquesta mena d'aïllament en les finestres superen el llindar saludable el 57% dels dormitoris i el 43% dels salons.

L'antiguitat de les construccions també és un paràmetre rellevant a l'hora de calcular la CAI. En el 2006 es va publicar el Codi Tècnic de l'Edificació, que posa l'accent en la importància d'un bon aïllament tèrmic. No obstant això, l'aïllament provoca un augment de la concentració de CO₂ a l'interior dels domicilis.

D'aquesta casuística podem extreure que les noves edificacions disposen de finestres i tancaments concordes a la normativa i que, els edificis construïts amb anterioritat a la normativa requereixen rehabilitació per a complir amb aquesta.
Atès que l'aïllament hermètic propicia un major percentatge de ppm, es preveu que la segona fase de l'estudi estarà centrada a millorar els sistemes de ventilació de les llars.