Nova Llei de residus i sòls contaminats, clau per a la transició ecològica i digital.

La sostenibilitat és un dels aspectes que més preocupa en l'àmbit de la construcció. Aquest sentiment ha anat a més en els últims anys i, en conseqüència, la Unió Europea ha marcat uns objectius en qüestions de prevenció, recollida, valoració, reutilització i reciclatge per a 2025, 2030 i 2035. El Govern, per a complir amb els objectius establerts ha aprovat la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a l'economia circular.

Aquesta llei arriba amb la intenció de garantir l'ús eficient i equitatiu dels recursos, base de la nova economia. Actualment la digitalització afecta a tots els aspectes de la vida, com la gestió de residus, per això el nou model econòmic no és aliè a ella.

Encara que en un primer moment pugui semblar que els conceptes de digitalització i gestió de residus no tenen molta relació, dades com que gairebé el 50% de les plantes de reciclatge tenen alguna automatització digital, ja sigui per a separar els residus per material o per pes, proven que no és així. Això millora la recuperació de materials, reduint la quantitat de residus i aconseguint matèries primeres secundàries.

En el sector de la construcció aplicar l'automatització d'algun dels processos de recol·lecció de residus milloraria l'eficiència i proporcionaria més seguretat als treballadors, per exemple, mantenint-los allunyats de materials nocius com l'amiant o l'asbest. La digitalització en la construcció també acceleraria els processos de classificació, recopilant un gran nombre de dades d'aquests. Així tampoc es descartarien els materials valuosos.

A la nova llei, que fixa com a propòsit general la reducció del pes dels residus generats en un 13% per a 2025 i un 15% per a 2030, respecte a 2010, s'estableixen els criteris de recollida, separació, reutilització i reciclatge de les deixalles. Des de l'1 de juliol de 2022, és obligatori classificar els residus de construcció i demolició no perillosos depenent del material: fusta, fraccions de minerals (formigó, maons, taulells, ceràmica i pedra), metalls, vidre, plàstic i guix. També s'han de classificar els elements aptes per a la reutilització com a teules, sanitaris o elements estructurals. Preferiblement, la categorització s'ha de realitzar en el lloc de generació dels residus. I, a partir de l'1 de gener de 2024, la demolició s'haurà de dur a terme de manera selectiva, mitjançant un previ estudi en el qual s'identifiquin les quantitats que es preveuen generar de cada material.

Gràcies a aquesta llei i a la seva especial preocupació pels residus que es generen en el marc d'una obra s'intentarà reduir la petjada ambiental que deixa aquest sector. Una de les grans fites als quals s'aspira és que la construcció deixi de ser un dels principals emissors de CO₂.

<